classe

Aquesta temporada del Lliure m'està encantant! Divendres passat vaig poder veure una altra obra que marcarà la meva vida. La nostra classe de Tadeusz Slobodzianek dirigida per Carme Portaceli. Un text genial i un espectacle brutal. Meravellosament dirigit i representat. I dur, molt dur. El 1941 uns 1600 jueus van morir cremats vius en un graner a Jedwabne. Durant molts anys es va culpar als ocupants nazis, però el 2001 un estudi va demostrar que els autors de la massacre éren els veïns i companys de les víctimes. A partir d'aquest fet l'obra ens explica la vida i la mort de deu companys de classe, jueus i catòlics, amics que acaben convertint-se en enemics.
L'odi, la venjança, la culpa, el fanatisme religiós, el nacionalisme, la manipulació de la memòria històrica...Els vius i els morts-descalços per identificar-los- es barregen en tota l'obra. Una lliçó d'història i de vida, on tots som víctimes i botxins.

Aquest és el monument que es troba a Jedwabne que commemora la massacre de 1941. Moment molt emotiu quan se'ns representa però Portaceli ho resolt admirablement, sense morbositats.
A més el text és molt objectiu i ens fa reflexionar sobre la nostra condició d'éssers humans.

Quan vaig tornar a casa buscant informació sobre els fets històrics de Polònia, em vaig trobar amb aquest happening d'un artista polonès, Rafal Betlejewski, que el 2010 va cremar una granja per recordar el terrible fet de Jedwabne. Havia demanat als polonesos que li enviessin els mals pensaments que havien tingut sobre els jueus i que els fessin sentir remordiments, per poder cremar-los definitivament. Va col.locar els papers a la granja i la va incendiar.
Com els nacionalismes i les religions converteixen sobtadament amics i companys en terribles enemics. I com els éssers humans ens podem convertir d'un dia per l'altre, influïts pel que passa al nostre voltant, en allò que mai no haguéssim pogut ni tan sols imaginar.
No us la perdeu!