11 d’abril 2012

gata

El Cabo de Gata és un dels llocs més meravellosos que he vist mai. Bellesa absoluta, ple de paisatges preciosos. Ens hem desintoxicat de la ciutat, respirant un aire net, pranayama per un tub!, hem caminat molt, ens hem ventilat el cos i les idees- és terra de vents- i ens hem dedicat a oblidar i gaudir de la vida!
Capvespre a la Playa de los Genoveses. Aquests són els meus paisatges preferits de la terra...m'emociona més el mar que la muntanya i quan trobo platges verges, el Mediterrani, la vegetació pròpia d'un clima càlid, que al ser primavera vaig trobar esplèndida, la tranquil.litat... m'hi quedo atrapada per sempre més.
El Cortijo del Fraile. En les ruïnes d'aquest espectacular cortijo hi batega la passió de Lorca. Aquí es va consumar el crim, el juliol de 1928, que el va inspirar per escriure Bodas de sangre. Un lloc màgic.
El meu llibre de Lorca on va néixer la inspiració.Com que tenia clar que volia anar a veure el cortijo del Fraile, vaig aprofitar per rellegir-me (després de molts anys) Bodas de sangre de Lorca. Fascinant. El poeta va captar tota la força telúrica i tràgica d'aquesta terra volcànica.
Crec que volia anar al Cabo de Gata des de que vaig veure, ja fa molts anys, El pájaro de la felicidad de Pilar Miró. Una pel.lícula que em va agradar moltíssim sobre la soledat com a opció de vida, la protagonista interpretada per Mercedes Sampietro es retirava del món i venia a viure aquí. I feia aquest camí, com la meva filla Maria, de fet la fotografia és des del cortijo-avui és un hotel- on van rodar la pel.lícula. I vem fer la ruta de El pájaro de la felicidad, menjant en el xiringuito on van els protagonistes, cercant els paisatges que podia recordar...sort que els meus dos acompanyants aguanten les meves passions mitòmanes!
I aquesta va ser la nostra caseta durant aquesta setmana tan feliç. Ens va agradar tant, sortir a la nit en el nostre petit jardí/terrassa i veure aquell cel ple d'estrelles, respirar les oliveres, les pites, el romaní, la farigola...Per dins també estava decorada amb un gust exquisit i autòcton. Un paradís. Era como viajar al centro del sol. Carmen Laforet a La insolación.