M'ha agradat, i molt!, Desde Berlín. Tributo a Lou Reed dirigit per Andrés Lima (sí, el d'Animalario).
Tot i haver sigut, espero, un dia estrany. Poca gent, mig teatre buit, i jo que ja no sóc jove, de les tres persones més joves! De fet, Berlin va sortir quan jo tenia tres anys, però els aplaudiments em van semblar escassos malgrat els nostres esforços, al ser poquets. I és que tant Pablo Derqui com Nathalie Poza estan sublims. El ionqui i la prostituta que viuen a Berlín, i van walk on the wild side per la vida.
I canten, i toquen, ella, deliciosament, el piano, ell, la guitarra. I s'estimen, i s'odien, i es fan mal, i t'apassionen. Tot intensament.
I no hi podria haver millors Jim i Caroline. I el muntatge em va entusiasmar, des dels texts de Juan Villoro, Juan Cavestany, Pau Miró i Andrés Lima, passant per l'escenografia i la videocreació, amb moments sensualíssims, amb un Raval o Ciutat Vella que recrea Berlín, tampoc Lou Reed havia anat mai a la ciutat germànica quan va fer el seu disc, una obra que volia depressiva, però que jo trobo fascinant. I la bellesa de la sordidesa, de l'amor destrossat, de les drogues, de la felicitat efímera, de la solitud, tot em va semblar extraordinàriament bell.
Això sí, em va sobrar totalment la versió de Perfect Day d'Anthony, per què no la de Lou Reed? De fet jo hagués fet sonar encara més Berlin.
Quan vaig arribar a casa, després de caminar pel Raval, berlinès com mai en la meva ment, vaig recuperar el disc i de nit va sonar Berlin, la història que ara, sempre més, tindrà les cares de Derqui i Poza, meravellosos.
I ara sí que s'ha acabat l'estiu, la setmana passada pel pont vem tornar a Cadaqués i a Portbou, a veure el memorial de Walter Benjamin. I vaig dir adéu al mar, banyant-me en el mar fosc de Cadaqués. D'aquí a tres dies comença la tardor.
1 comentari:
no havia llegit aquest post! ja et diré què m'ha semblat ;)
Publica un comentari a l'entrada